Entrevistes

En aquesta secció publicarem entrevistes realitzades a persones vinculades amb les festes de Tarragona.

1.-La primera entrevista del blog serà a Aaron Sentís i Enric Torres més conegut com "Enriquitu", cap de colla i membre veterà de la Colla Gegantera del Passeig Torroja respectivament.



*L’Aaron és molt conegut a Tarragona com “el gitano dels gegants” ja que la seva gran afició que l’hi ha inculcat el seu pare el Ramon, que fa 28 anys que porta el gegant moro de la ciutat.
L’Enric, conegut com “Enriquitu” és un veterà dels gegants, ja que també és de la mateixa familia de l’Aaron. Els seus avantpassats van ser els pioners portadors dels gegants de la ciutat, ja en fa mes de cent anys.

I anem a les preguntes...

- Quan fa que esteu involucrats en aquest món?

Aaron: Desde que vaig néixer, el meu pare em va inculcar amb aquesta afició i l’he mamat desde que vaig néixer. De petit ja jugaba amb caixes de cartró amb els meus cosins pel barri.

Enric: Desde ben petit, que jo anava amb els meus oncles amb els gegants de la ciutat, ja fa uns 30 anys llargs. Jo portava les toballoles dels meus oncles, com la de l’oncle Calent, o l’oncle Antonio que portava el gegant

- De qui heu après a portar els gegants?

Aaron: Dels antics portants m’en enrocordo de poca cosa però ho tinc grabat al cap, la seva manera de portar el gegants, em fixava amb el caminar i amb els balls, i com no del meu pare, que desde que era petit i ja m’ensenyaba. Nosaltres som persones que portem els gegants a la sang, i ens surt tot de dins, perquè ho hem mamat desde petits.

Enric: Obviament he après dels meus oncles, em passaba com l’Aaron, em fixaba molt amb els balls i amb els peus alhora de caminar. Personalment, un dels que ha sigut un bon mestre meu, que em va ensenyar varies tècniques era l’Oncle Jaumitus (EPD).

- Quant fa que la teva familia és gegantera? Expliqueu-nos una mica la historia.

Aaron: Fa mes de cent anys, ja que un dels pioners, dels primers geganters, va ser el besavi de l’Enric, era el Nicolás Ximenis, conegut com el Mises. Ell va ser un dels primers, ja que juntament amb ell anava el meu rebesavi, l’oncle “Sara”, també el seu germà, l’oncle “Chicha”. Va ser una cadena molt gran en aquella época. Nosaltres venim d’ells, que eren els Rossos.

Enric: Com diu l’Aaron, fa mes de cent anys que els nostres avantpassats, els Rossos ja eren geganters, com per exemple el “iaio Mises” va ser un dels primers en portar el gegant moro. A partir d’ell ja anava l’oncle Sara (rebesavi de l’Aaron), el Chicha, El Fava, el Llarg i tots ells que eren molts, ja al voltant dels 40 ja va ser quan entrà l’oncle Mangarro i ja els nostres oncles mes propers i que vam arribar a conéixer.

- Fa molts anys que estas integrat als gegants de la ciutat? I tu Enric, amb els del Passeig Torroja?

Aaron: Bueno, la veritat sigui dita, desde que vaig néixer que anava als braços del meu pare i de m’ha mare que acompanyaba els passacarrers i processons, que anava vestit de blanc. I ara estic realitzant la tasca que al meu pare li il·lusiona, portar el gegant moro amb ell.

Enric: Jo amb la colla nostra, la del Passeig Torroja fa que estic desde el 2009, desde que vam començar, ja que també he estat portant els gegants de la ciutat en alguna sortida, com un Sant Roc que vaig estar portant el Negrito vell, que era quan pesava.


- Quant fa que vas fundar la Colla Gegantera del Passeig Torroja i com va ser? Qui la va fundar?

Aaron: Pues ja fa 8 anys, que es diu aviat, però si ja fa 8 anys. Com ja es sap la vam crear la meva familia, jo i m’un pare ho vam parlar i fer un somni fet realitat, un d’ells l’Enriquet també estaba integrat, que vam començar amb el gegant i al 2010 integrarem a la colla la geganta i el Doraemon. També com a veterans tenim al nostre company Sergio, que també començà amb nosaltres a primers
del 2010.

- Col·labores amb altres colles geganteres?

Aaron: Col·laboro amb varies colles en comptades ocasions, sempre tinc el recolzament de l’Enriquet i també de diversos membres de la colla nostra, però sí, estic col·laborant en varies colles


- Qui forma aquesta colla actualment? Ampliareu el nombre de geganters?

Aaron: Actualment la formem entre 10 i 25 persones aproximadament la colla, entre gitanos i no gitanos; tenim un esperit d’unió, familiaritat i germanor entre nosaltres. Ampliarem la “plantilla” gegantera però amb pocs mes geganters, més que res pels gegants nous i per les sortides amb els 4 gegants

- Hem vist que tens bastants projectes entre mans, tant en solitari com amb la colla, cert?

Aaron: Amb la colla estem treballant per projectar els 10 anys de la colla, que podrien haber algunes sorpresses.
Personalment, Els gegants d’Ascó, que els estic assessorant com a nova colla. També he estat col·laborant amb la nova colla gegantera que és presentarà el proper 15 de Setembre, la colla gegantera de Tarraco Scipions, de la qual sóc el cap de colla.
El projecte o els gegants de les Terres Cavades, és un projecte que actualment està bastant parat i que, juntament amb el Pol Panadès estem treballant-hi per finalitzar els quatre punts per intentar tirar endevant el més aviat possible.

- Parlant de la nova parella de gegants que estrenareu d'aquí a no res, uns gegants egipcis, mai vistos a Tarragona, Ramsès II i la Nefertari, us ha costat molt aquest nou projecte geganter?

Enric: Bastant, jo encara recordo quan l’Aaron i s’un pare els van dissenyar i començar a modelar els caps fa uns 4 anys i algo, que per diversos motius s’ha tardat molt en estrena’ls però si déu vol el dia 12 els farem volar!

Aaron: Bastant la veritat, com diu l’Enriquet han passat entre 4 i 5 anys que vam començar i fins ara no els hem pogut estrenar, tot per diversos motius, com econòmics, manca de temps, etc… però bé ja els tenim i el dia 12 podreu veure’ls. Ha sigut un somni fet realitat

- Com espereu el dissabte dia 12 d'agost?

Enric: Personalment amb moltes ganes, també amb nervis però no tants com els del meu Nebot “rient”… però sobretot amb ganes per viure un dia inolvidable i important per a la colla. Gaudirem al màxim.

Aaron: Molt de nervis, volem que tot quedi el millor possible, després de tot l’esforç que hem tingut al darrere. Com diu m’un oncle disfrutar del dia al màxim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada